Una muntanya amb misteri.
Na Yara era una gran científica molt reconeguda en el món. Li agradava molt fer descobriments i experimentar amb les flors. Per aquesta raó, sempre solia anar a les platges verges i a la muntanya. Aquesta científica hi tenia un bon amic al qual l’agradava molt fer fotografies, s’anomenava Jules.
Un dia varen decidir anar junts a la muntanya, varen estar deliberant durant molt de temps i, finalment, varen decidir anar a la “Serra de Tramuntana”. Mentre preparaven tot el que havien de dur escoltaven el temps que faria a les Balears. Deien que faria bon temps, però que cap a la nit començaria a ploure. A ells no els va importar perquè hi serien abans de què arribàs la nit.
Van començar a anar muntanya a dalt. Na Yara va anar agafant diferents mostres de la vegetació que hi havia mentre que en Jules fotografiava. Varen continuar pujant i trobaven que estava tot massa humit per ser un dia de primavera. Varen començar a oblidar-se’n de les fotografies i de les mostres, necessitaven respirar, es sentien massa carregats, tenien la sensació d’estar en una zona massa tancada. Finalment, van arribar a una zona on hi havia un llac; allà podien respirar i es trobaven molt a gust. Varen deixar les seves coses en un lloc visible i varen gaudir de la vista que hi havia. Però no se’n varen adonar, ja era massa tard, estava a punt d’arribar a ser de nit, però ells semblaven que mai havien vist una cosa així. Al cap d’una estona en Jules va agafar la seva càmera per poder fotografiar aquell magnífic paisatge. La va fer. Després li va voler mostrar a na Yara però no es veia res. Ella va agafar unes mostres del paisatge, però era impossible. Es van començar a espantar. No sabien què estava passant. Tenien por, molta por. Van començar a córrer per tobar-ne la sortida, però no la van trobar. Na Yara es va caure i es va ferir el turmell. De sobte va començar a ploure. En Jules va intentar fer una caseta amb les fulles i les canyes que hi va trobar. Es varen refugiar allà durant tota la nit. Van passar molt de fred. Na Yara estava molt adolorida, no sabia què fer amb el seu turmell, sabia que no podria baixar així. El noi li va fer companyia durant tota la nit, la va intentar animar. Passaven les hores i no arribava la matinada. Finalment, van començar a quedar-se adormits. Van començar a sentir com el sol els començava a encalentir el cos. En Jules va ser el primer que es va despertar. Va quedar-se molt estranyat veient el paisatge, aquell paisatge no era el que ell recordava, va començar a cercar la foto que va fer a la seva càmera, però no hi era. Poc després es va despertar na Yara. Va aixecar-se i es va posar al costat d’ell. En Jules es va quedar molt estranyat i li mirava el turmell molt preocupat. La nit d’abans, la noia s’havia trencat el turmell i no hi podia caminar. Ella li va mirar i va cercar cap a on anava la seva mirada. Es va mirar el turmell i se’n va adonar de què estava dreta, sense cap dolor. No sabien què era allò que havia passat a la nit. No entenien res. Van començar a baixar la muntanya, no volien parar, volien sortir d’allà el més aviat possible.
Finalment, n’Àlex va despertar i va anar corrent al seu germà per explicar-li el somni, però era massa tard, el seu germà i na Yara ja havien emprès la seva petita aventura.
-Alx.
