martes, 31 de diciembre de 2013

No vull.

No vull que siguis el més fi i fràgil cristall que existeixi i pugui existir. No vull tenir-ho entre les meves mans, solament, vull tenir-te a tu, a l'ésser humà que ets, a la persona que estimo. No vull que siguis delicat, vull poder-te abraçar el més fort que pugui sense que et trenquis. Vull poder acariciar-te sense témer al fet que puguis trencar-te. Vull poder fer-te somriure i veure el meu somriure reflectit en la teva mirada. Perquè la teva alegria és la meva felicitat, igual que el teu dolor és el meu sofriment.

Alexandra Cabello.
Licencia de Creative Commons
Creado a partir de la obra en seensatioon.blogspot.com.
Permissions beyond the scope of this license may be available at http://seensatioon.blogspot.com/.

No hay comentarios:

Publicar un comentario